lumminiscències

La contínua búsqueda de una misma

“Naixement d’una nova humanitat”

 

oct6

Aquest coneixement és nou perquè arriba per primer cop després que es fes conèixer abans, ara fa 5000 anys aproximadament, en el cicle anterior a aquest. Cada 5000 anys aquest coneixement desapareix i no torna a aparèixer fins 5000 anys després d’haver aparegut. Per això aquest coneixement és tant trencador, perquè porta la novetat al pensament global de la humanitat. Quan aquest coneixement es pot arribar a embeure a l’intelecte, ja res dels anteriors conceptes apresos d’humans semblen rellevants.

Aquesta posada en escena d’aquest nou coneixement, se li pot donar un nom: “naixement d’una nova humanitat”. I, en aquesta línia també podem dir que, d’una manera o altra també “neix” Quí imparteix aquesta nova forma de pensar, doncs què és primer, l’ou o la gallina? Néixer és aparèixer per primer cop i això també succeeix pel que fa al coneixement: neix o apareix per primer cop cada 5000 anys, la durada del cicle del món.

Els éssers humans naixem a partir d’una matriu humana, on el cos que s’hi engendra va creixent fins a tenir la configuració correcte per poder aparèixer al món i seguir creixent; aquell Ésser que va donar aquell coneixement, ara fa 5000 anys, també va haver de “néixer” al món físic per poder’l ensenyar. Però Ell no ho fa com els éssers humans, sinó que Ell neix d’una manera diferent: -a partir d’un ésser humà completament format, més que adult vell i experimentat en la vida- Perquè Ell sempre és incorporal, o sigui, sense cos de propietat, i, per a ensenyar a éssers corporals cal un mitjà corporal, sinó no hi pot haver comunicació inteligible.

Quin és aquest coneixement que trasbalsa completament la consciència que la humanitat ha anat cultivant durant 2500 anys (mig cicle del món)? Quí és qui “neix” d’aquesta forma per a despertar aquesta consciència adormida de la humanitat? Per què hi ha necessitat de canviar de paradigma? Tot plegat es respòn amb un nom universal: Déu. Ell és l’Ésser que torna a aparèixer cada cicle (5000 anys) per a iluminar les consciències de tots nosaltres. El Seu coneixement s’ha recordat com al Gita (la joia de totes les escriptures, de la que surten totes), però, igual com passa amb les coses que succeeixen, que van perdent la seva autenticitat amb el pas del temps i a través de la transmisió del boca-orella transformant-se en llegendes poc veraces, això mateix ha passat amb les versions originals del coneixement de Déu, el Gita. A través d’uns quants afegitons s’ha perdut la seva autenticitat.

Ara se celebra “Shiv Jayanti”: l’aniversari del “naixement especial” de Déu. Això només se celebra a l’India, degut a que aquest especial esdeveniment només succeeix allà. D’aquí a dos mesos i mig aproximadament, l’India es vesteix de festa gran. Diuen que Déu va néixer en la forma de Krishna, perquè així ho diu el Gita; fet llegenda i per tant poc precís. Ja que Déu, l’Ànima Suprema, no pot passar pel cicle de naixement i mort com ho fem nosaltres, i, Krishna és com nosaltres un éser humà, si Déu naixés i hagués de créixer, també oblidaría com nosaltres oblidem i no recordem res del nostre procés de néixer i créixer fins els 5 anys d’edat aproximadament. Per a això Ell no ho fa així, sinó no recordaría per què ha nascut i no ens podría donar el coneixement, i, l’humanitat no podría trascendir-se a ella mateixa.

Ell ve cada 5000 anys i ens ensenya a tots, els secrets de la història i geografía del món i ens dóna instruccions per poder transformar-nos mitjançant el poder del ioga, el Raja Ioga. Cada 5000 anys estableix el Paradís a la Terra a través del canvi de pardigma que obra en l’intelecte dels humans el Seu coneixement. Això succeeix quan el cicle del món és a punt d’acabar, més o menys cent anys abans que això passi. I, ara, se celebra aquest esdeveniment, la vinguda de Déu a la Terra; al 2018 aproximadament farà 81 anys que Ell va tornar a “néixer” servint-se del cos de Prajapita Brahma, in ésser humà en la seva etapa de jubilació, molt experimentat, ric degut a la seva activitat de joier, que, en comprendre el què li estava succeïnt, ho va deixar tot per a poder facilitar la tasca de Déu a través del seu cos. Aquesta és una qüestió difícil d’entendre per la ment occidental, no avesada en els aspectes espirituals de la naturalesa humana.

Aquí doncs, he condensat a grans trets, unes notícies que si les reduïm encara una mica més, les podríem deixar en un sol titular: “Passem comptes! Si Ell #neix# 100 anys abans que es transformi el món.., només ens en queden 19 aprox., per a intentar canviar la nostra manera de fer i de pensar.” Però, compte! No queda tant de temps per poder embeure aquest coneixement amb la calma que cal. Quan arrivin les “obres”.., només podrem pensar en el transtorn que suposa l’adaptar-se a tals “reformes”. Heu patit mai obres a casa? Doncs si és així, ja sabeu del què parlo. Ara encara hi ha temps per aprendre, després.., no podrem ni pensar. Per això cal que aquest coneixement s’hagi fet natural en nosaltes abans “d’allò”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: