lumminiscències

La contínua búsqueda de una misma

Feminisme des de la perspectiva espiritual.

 

Scorp 3Puc parlar de molts anys ja en la meva vida.., tants com quaranta-cinc des de la meva primera creuada particular feminista com a moviment polític: “Dones en Lluita” la paraula ja ho defineix tot. Però el cert és que ja vaig desenvolupar-me en un àmbit que no discriminava: a casa amb la família nuclear; bàsicament mare/pare. Tinc la sort de que el pare, quan vaig néixer, en veure’m no va tenir cap decepció tot i que ell esperava, com la majoría d’homes esperen, un primer fill baró.

Per sort vaig rebre un cos prou fort i valent, tret dels primers sofriments del karma anterior que em van dur al llindar de la mort en el bressol, però que ara sería un altre tema, que van complir totes les expectatives que el pare tenía d’un fill mascle. Així em vaig criar: forta, valenta, capaç de fer-ho tot, sense cap condicionant de gènere, cap limitació com ara: “no, això no ho facis que és cosa de nens”, o, “fent el que fas es creuràn que ets un nen, o, “les nenes han de fer això.., etc.” Bàsicament em vaig criar tan lliure com un ocell, dins uns límits, esclar; moltes companyes de jocs i d’escola sí que en teníen i sempre em xocaven els renys que els seus pares els hi feien.

Ja podeu comptar que em vaig fer una fama d’aventurera, molt entusiasmada amb la vida i les seves possibilitats; ja sabeu.., per a mí no hi havíen límits.., fins que vaig estrenar l’adolescència i els canvis corporals, i, evidenment, els hormonals. Aquí van començar a aparèixer les “línies vermelles” (sinònim que ara estem tan acostumats a sentir). Era evident que entrava en un colectiu discriminat, no entenía perquè inclús en la meva família se’m posaven límits…, però ells ja no em veien com abans i teníen por que no encaixés en la societat. Aquí va començar el distanciament i la meva introspecció: si no expresava els meus sentiments, no els podríen fer servir en contra meva.

El fet que hagués canviat al fer-me introvertida, em va fer més reflexiva. Era una protecció que a més em feia créixer per dins, tenía un món interior. Ara ho contemplava tot des de dins, però les preguntes no teníen respostes. Veia aquesta discriminació en tota la societat, en tots els àmbits, en els animals, en la feina, en les privilegis.., jo havía de tornar a casa abans de les nou del vespre, i, en canvi els meus amics nois.., viva la pepa..! Però el que em va donar la més gran perspectiva del perquè d’aquesta discriminació, va ser, ser mare uns quants anys després, ja madurada en les injustícies.

La societat es recolza en el fet de que les dones.., que són instruments per dur i criar nous éssers humans al món.., s’han d’apartar, s’han de deixar a un recó.., perquè fan “nosa”! En el fons.., crec que és por. Por que les dones s’empoderin; i el millor que es pot fer per què això no passi.., es fer-les sentir que no són útils; un exemple: el barranc salarial  i d’oportunitats en comparació amb l’altra costat del gènere. No tots els éssers humans homes són així, ho tinc molt clar. Però sí la majoría de la classe dirigent, sobre tot en aquests últims temps que sembla que en comptes d’evolucionar, han involucionat. On ens ha portat aquesta conducta? Quan s’aparta a una part vital de la societat, es perd una gran oportunitat d’evolucionar correctament, perquè s’escola la possibilitat d’aportar innovació; tot es vicia.

Us heu preguntat mai com és que en gairebé totes les activitats alternatives, espirituals, les activitats que permeten desenvolupar una societat millor, en la majoría són dones? Doncs perquè només tenim aquest espai que la part masculina ha oblidat, i, perquè la dona en general, sempre ha interioritzar per poder sobreviure, s’ha fet sàbia. La dona ja n’està tipa d’aquesta situació i ara pren el relleu; ara toca, perquè el món està a les acaballes i cal la nostra ajuda per poder asumir-ho. És només que, no hem de perdre la perspectiva de no caure en els errors en els que ells han caigut. Tinc l’esperança de que ja que a la dona li arriba el seu moment, ho faci des de la sabiesa i no des de les armes. D’alguna cosa ens ha de servir la nostra “lluita” interior.



om-shanti-e1514104411913



 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: