lumminiscències

La contínua búsqueda de una misma

Pensar en Déu, no és renunciació del karma (de les accions).

3467479159_42f5fd2d76_z.jpg

Generalment en el món espiritual, hi ha la creència que per assolir la conexió amb Déu cal apartar-se del món mundà; aïllar-se a un monestir, ser un asceta, etc., però Ell ens diu que no cal fer això, i, ho compara amb l’estimació que es ténen els enamorats que, quan estàn separats, no els cal anar a un recó per recordar a l’altre; es recorden naturalment mentre ho fan tot.

PUNTS 26/3/2018 (Madhuban):  *Recordar al Pare és una carrera de l’intelecte. Tot i així podeu seguir fent la vostra feina, etc. Feu que el cor de l’ànima continui recordant al Pare mentre les vostres mans segueixen treballant. Els que s’estimen continuen treballant mentre els seus intelectes estàn conectats l’un amb l’altre; aquí també, els vostres intelectes han d’estar conectats amb l’Únic que ens converteix en amos del paradís.*

Com ens podem enamorar de Déu si no ho estem? Què ens atrau d’algú quan ens enamorem? Segur que veiem en aquell, alguna cosa que voldríem tenir en nosaltres i allò ens fa vibrar i la relació s’il·lumina, però a Ell no el veiem, el podem “sentir”. Experimentant la personalitat de Déu ens enamorarem d’Ell, segur, perquè en Ell hi ha tot allò que voldríem tenir en nosaltres. Aleshores, el recordar-Lo serà tan natural com en els que s’estimen.



om-shanti-e



 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: