lumminiscències

La contínua búsqueda de una misma

Dolç enyor//Sweet longing//Dulce añoranza.

images

99.- El gust dolç de la experiència del Paradís.

Us ha passat alguna vegada que us heu quedat amb la mirada fixa, abstrets mirant sense mirar i que la imatge que es veu es desdobla, apareixent una còpia de la original al seu costat però més esclarida, més lluminosa? Els que han tingut la visió del paradís parlen del mateix paisatge però amb altres colors. Els ulls s’omplen de llàgrimes d’enyor d’aquell món on l’amor, la convivència, l’abundor, la saviesa.., son la forma d’existir. No és imaginació quí pensa que el món ha de ser una altra cosa que el que tenim ara mateix; és el record que guarda l’ànima d’haver-ho vist, d’haver-hi viscut. Tenim la sort que el cicle es repeteix, i el que ha sigut.., tornarà a ser. Però.., hem de treballar amb nosaltres mateixos per estar en concordança amb aquell món que va ser i que tornarà a ser.


99.- The sweet taste of the Paradise experience.

Has ever happened to you that you have stayed with the fixed gaze, abstracted looking without looking and that the image that is seen unfolds, appearing a copy of the original at his side but more enlightened, more luminous? Those who have had the vision of paradise speak of the same landscape but with other colors. The eyes are filled with tears of longing for that world where love, coexistence, abundance, wisdom … are the way to exist. It is not imagination who thinks that the world must be other than what we have right now; it is the memory that the soul keeps, of having seen, of having lived there. We are lucky that the cycle repeats itself, and what it has been …, it will be again. But …, we have to work with ourselves to be in agreement with that world that was and will be again.


99.- El sabor dulce de la experiencia del Paraíso.

Os ha pasado alguna vez que os habéis quedado con la mirada fija, abstraídos mirando sin mirar y que la imagen que se ve se desdobla, apareciendo una copia de la original a su lado pero más esclarecida, más luminosa? Los que han tenido la visión del paraíso hablan del mismo paisaje pero con otros colores. Los ojos se llenan de lágrimas de añoranza de aquel mundo donde el amor, la convivencia, la abundancia, la sabiduría .., son la forma de existir. No es imaginación quién piensa que el mundo debe ser otra cosa que lo que tenemos ahora mismo; es el recuerdo que guarda el alma de haberlo visto, de haber vivido allí. Tenemos la suerte de que el ciclo se repite, y lo que ha sido .., volverá a ser. Pero .., tenemos que trabajar con nosotros mismos para estar en concordancia con ese mundo que fue y que volverá a ser.



OM SHANTI MÍNIM



 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: