lumminiscències

La contínua búsqueda de una misma

Un tros de cel//A piece of heaven//Un trozo de cielo.

 

xbeautiful-antarctica-wallpapers-images-On-HD-Wallpaper.png.pagespeed.ic.loqj53gu3AQuan tenim al davant un dolç excel·lent per nosaltres sols, però en tenim tant que no ens el podríem acabar encara que fóssim molt llaminers.., tenim el desig de poder-lo compartir perquè tothom el tasti i en gaudeixi. Hi han persones molt generoses que son capaces de compartir encara que només en tinguin un trosset, com, una història que em vàren explicar d’uns nens d’un collegi de la Índia: algú donà a un grupet de 6 o 7 nens, un pastisset petit, i, el més petit se’ls acostà i se l’emportà cap un costat del camí. Hi va haver el pensament: -vaja, el vol per a ell sol!; però resulta que l’estava esmicolant per repartir-lo amb  els altres 6 nens. Però aquest no és el cas. D’aquest extraordinari pastís en tenim per tots. Ell, és l’essència mateixa de la vida.

Quí no s’ha preguntat alguna vegada quín és el sentit de la vida? Per què som aquí, en aquest planeta passant-ho més o menys bé o malament? Alguns m’han contestat que hi som per néixer, créixer, reporduïr-nos i morir. Doncs, aleshores què ens diferencia dels animals? És que només ens movem pels instints, tal com pensem que ells es guien? No oblidem que ells en molts sentits ens superen. Si no fos per la classe de ment que tenim els humans.., poc sobreviuríem en aquesta natura que no té sentiments. Tenim una ment i un intel·lecte complexs que fa que discernim per damunt dels instints. I, quan no hem estat sobrepassats per la feina de sobreviure cercan aliments, quan ens hem més o menys estabilitzat en civilitzacions, ha aparescut un tema que totes sense excepció hi han convergit: “què fem aquí?”, i, aquesta pregunta ens ha portat al concepte de Déu, i parlo de concepte perquè fins que no podem experimentar la Seva existència, no és més que un concepte filosòfic més o menys el·laborat, més o menys encantador.

I és així mateix, Déu és encantador. Aquest pastís no vull quedar-me’l per jo sola; he tingut la sort de tastar-lo i el vull compartir. L’he trobat quan estava en silènci i ha aparegut com una fada padrina que ha guarit esquerdes a la pell de l’ànima. Si es pot restar en silenci total de pensaments, si es poden aturar el soroll dels pensaments.., encara que només sigui per uns segons, es té l’escletxa necessària perquè pugui filtrar-se un  feix de llum que il·luminarà quelcom que ara s’ha apagat en aquests últims temps, l’ànima, i, l’experiència pot ser meravellosa i inoblidable. Fins i tot una agnòstica com jo, va passar de ser-ho durant gairebé tota la vida, a creure en aquest Ésser Dolcíssim en un segón. Ara però, tot vol un esforç, res no es dona així com així, un ha de fer-se preguntes i tenir suficient motivació per buscar. Crec que molts busquen, com jo feia. Ara ja ho he trobat i per això us comparteixo aquest dolç pastís. Qui vol, pot!


When we have an excellent sweet for ourselves, but we have so much that we could not finish it even if we were very gourmand…, we have the desire to share so that everyone can taste it and enjoy it. There are very generous people who are able to share even if they only have a little piece, like a story told to me by some children from a school in India: someone gave a group of 6 or 7 children, a small cake, and, the most Little one approached them and took him to the side of the road. There was the thought: -Well, he wants it for himself! but it turns out that I was crumbling it to distribute it with the other 6 children. But this is not the case. This extraordinary cake we have for everyone. He is the very essence of life.

Who has not ever wondered what the meaning of life is? Why are we here, on this planet spending more or less good or bad? Some have told me that we are to be born, grow up, reproduce and die. Well, then, what differentiates us from animals? Is it that we only move by the instincts, like we think that they are guided? Let’s not forget that they in many ways surpass us. If it were not for the kind of mind that humans have … we would not survive very much in this nature that has no feelings. We have a complex mind and intellect that makes us discern above the instincts. And, when we have not been surpassed by the work of surviving to look for food, when we have more or less stabilized in civilizations, a theme has appeared in which all without exception have converged:” what are we doing here?”, And, this question has led to the concept of God, and I speak of concept because until we can not experience His existence, it is nothing more than a philosophical concept more or less elaborate, more or less charming.

And it’s likewise, God is charming. This cake I do not want to keep it to myself; I have been lucky enough to try it and I want to share it. I found it when I was silent and it has appeared as a fairy godmother who has cured cracks in the skin of the soul. If you can be in total silence of thoughts, if you can stop the noise of the thoughts .., even if only for a few seconds, you have the necessary gap so that a beam of light can be filtered that will illuminate something that has now been turned off In these last times, the soul, and, the experience can be wonderful and unforgettable. Even an agnostic like me, happened to be it during almost all the life, to believe in that Very sweet Being in a second. Now, however, everything wants an effort, nothing is given like that, one must ask questions and have enough motivation to search. I think many seek, as I did. Now I’ve found it and that’s why I share this sweet cake with you.Who wants can!


Cuando tenemos delante un dulce excelente para nosotros solos, pero tenemos tanto que no nos lo podríamos terminar aunque fuéramos muy golosos .., tenemos el deseo de poder compartir para que todos lo prueben y disfruten. Hay personas muy generosas que son capaces de compartir aunque sólo tengan un trocito, como una historia que me contaron de unos niños de un colegio de la India: alguien dio a un grupo de 6 o 7 niños, un pastelito pequeño, y, el más pequeño se les acercó y se lo llevó hacia un lado del camino. Hubo el pensamiento: -¡Vaya, lo quiere para él solo !; pero resulta que lo estaba desmenuzando para repartirlo con los otros 6 niños. Pero este no es el caso. De este extraordinario pastel tenemos para todos. Él es la esencia misma de la vida.

Quién no se ha preguntado alguna vez cuál es el sentido de la vida? ¿Por qué estamos aquí, en este planeta pasándolo más o menos bien o mal? Algunos me han contestado que estamos para nacer, crecer, reproducirnos y morir. Pues, entonces ¿qué nos diferencia de los animales? Es que sólo nos movemos por los instintos tal como pensamos que ellos se guían? No olvidemos que ellos en muchos sentidos nos superan. Si no fuera por la clase de mente que tenemos los humanos .., poco sobreviviríamos en esta naturaleza que no tiene sentimientos. Tenemos una mente y un intelecto complejos que hace que discernamos por encima de los instintos. Y, cuando no hemos sido sobrepasados por el trabajo de sobrevivir, buscar alimentos, cuando nos hemos más o menos estabilizado en civilizaciones, ha aparecido un tema en el que todas sin excepción han convergido: “¿qué hacemos aquí ?”, y, esta pregunta nos ha llevado al concepto de Dios, y hablo de concepto porque hasta que no podemos experimentar Su existencia, no es más que un concepto filosófico más o menos elaborado, más o menos encantador.

Y es asimismo, Dios es encantador. Este pastel no quiero quedármelo para mí sola; he tenido la suerte de probarlo y lo quiero compartir. Lo he encontrado cuando estaba en silencio y ha aparecido como un hada madrina que ha curado grietas en la piel del alma. Si se puede estar en silencio total de pensamientos, si se puede detener el ruido de los pensamientos .., aunque sólo sea por unos segundos, se tiene la brecha necesaria para que pueda filtrarse un haz de luz que iluminará algo que ahora se ha apagado en estos últimos tiempos, el alma, y, la experiencia puede ser maravillosa e inolvidable. Incluso una agnóstica como yo, pasó de serlo durante casi toda la vida, a creer en ese Ser Dulcísimo en un segundo. Ahora sin embargo, todo quiere un esfuerzo, nada se da así como así, uno debe hacerse preguntas y tener suficiente motivación para buscar. Creo que muchos buscan, como yo hacía. Ahora ya lo he encontrado y por eso os comparto este dulce pastel. Quién quiere, puede!



OM SHANTI MÍNIM



 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: