lumminiscències

La contínua búsqueda de una misma

Cruïlla//Crossing//Cruce.

CruceRobada

Contra més anys hem viscut, en més cruïlles ens haurem trobat. De vegades és molt difícil la tria.

Ara, en aquests moments del final del cicle, la cruïlla hi és per a tothom, grans i petits, rics i pobres, creients i agnòstics i també pels no creients. Venim tots d’un recorregut molt llarg, els que més.., de 5000 anys, els que menys.., potser d’uns quants dies. El sender en la cruïlla es bifurca i s’ha de triar anar on el cor estira: cap el camí a la alliberació o el camí a l’alliberació en la vida.

Si el cor només l’enyora de la pau, haurà de triar el camí a l’alliberació  que s’anomena nirvana, o paramdham, o cel, etc. L’estat de llavor on només hi ha consciència de ser. Tot i així no s’hi podrà quedar sempre allà dalt, en algun moment haurà de baixar i entrar en un cos de fetus per interpretar el seu paper a l’escenari físic.

Si el cor intueix que està molt bé la pau però que enyora un món que ara ja no existeix, perquè la felicitat s’ha esmunyit d’aquesta Terra, haurà de triar el camí cap a la alliberació en la vida. L’edat d’or, l’anomenat paradís, la terra de la pau i la felicitat, la Terra del inici del nou cicle, del dia 1 de l’any 1. La terra on l’ésser humà ha recuperat la seva pròpia identitat.

Quan el camí s’acaba .., he de decidir quina direcció seguir. Ara la humanitat es troba en aquest punt. Si algú es decanta per la pau .., només recordant a Déu podrà anar-hi; si en canvi el cor busca pau i felicitat reals, hi haurà de recordar al Pare (Déu), i l’herència que es rep d’Ell: el món nou.


The more years we have lived, the more crosses we will have found. Sometimes the choice is very difficult.

Now, at this moment of the end of the cycle, the crossing is for all, large and small, rich and poor, believers and agnostics and also for non-believers. We all come from a very long route, those that more .., of 5000 years, those that less .., maybe of a few days. The path at the junction forks and you must choose to go where the heart pulls: towards the path to liberation or the path to liberation in life.

If the heart only longs for peace, it must choose the path to liberation called nirvana, or paramdham, or sky, etc., seed state where there is only awareness of being. Even so, he can not always stay up there, at some point he will have to go down and enter a fetus body to play his role on the physical stage.

If the heart senses that peace is very good but longs for a world that no longer exists, because happiness has escaped from this Earth, it must choose the path to liberation in life. The golden age, the so-called paradise, the land of peace and happiness, the Earth at the beginning of the new cycle: day 1 of the year 1. The land where the human being has already regained its own identity.

When the road ends … I have to decide which direction to follow. Now humanity is at this point. If someone opts for peace …, only by remembering God can he go there; if instead the heart seeks real peace and happiness, it will have to remember the Father (God), and the inheritance that is received from Him: the new world.


Contra más años hemos vivido, más cruces habremos encontrado. A veces es muy difícil la elección.

Ahora, en este momento del final del ciclo, el cruce es para todos, grandes y pequeños, ricos y pobres, creyentes y agnósticos y también para los no creyentes. Venimos todos de un recorrido muy largo, los que más .., de 5000 años, los que menos .., quizá de unos cuantos días. El sendero en el cruce se bifurca y se debe elegir ir donde el corazón tira: hacia el camino a la liberación o el camino a la liberación en la vida.

Si el corazón sólo añora la paz, deberá elegir el camino a la liberación que se llama nirvana, o paramdham, o cielo, etc., estado de semilla donde sólo hay conciencia de ser. Aún así no podrá quedarse siempre allá arriba, en algún momento tendrá que bajar y entrar en un cuerpo de feto para interpretar su papel en el escenario físico.

Si el corazón intuye que está muy bien la paz pero que añora un mundo que ahora ya no existe, porque la felicidad se fugó de esta Tierra, deberá elegir el camino hacia la liberación en la vida. La edad de oro, el llamado paraíso, la tierra de la paz y la felicidad, la Tierra del inicio del nuevo ciclo: el día 1 del año 1. La tierra donde el ser humano ya ha recuperado su propia identidad.

Cuando el camino se acaba .., he de decidir qué dirección seguir. Ahora la humanidad se encuentra en este punto. Si álguien se decanta por la paz.., solo recordando a Dios podrá ir allí; si en cambio el corazón busca paz y felicidad reales, habrá de recordar al Padre(Dios), y la herencia que se recibe de Él: el mundo nuevo.



OM SHANTI MÍNIM



 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: