lumminiscències

La contínua búsqueda de una misma

Desànim//Discouragement//Desánimo.

tu propio camino

Les persones mentre vivim, mengem, avancem i obtenim plaer per curts espais de temps, sentim que la intranquil·litat no acaba d’anar-se’n.

No acabem de ser feliços tot i tenir-ho tot pel que fa a mitjans materials. Inclús hi ha la por d’un futur incert; no saber com continuarà tot, i por de perdre el que ara es té malgrat es pugui gaudir-ne d’aquesta pobra forma inconscient. Però la incertesa més gran que no deixa ser feliç, tot i gaudir de tot.., és la que causa el sentir-se buit, sentir que res del que pugui fer m’ompli.

Aprofundint en això en el meu interior, cerco la causa principal d’aquest desànim que s’està experimentant gairebé a nivell mundial en cada ésser humà, sobretot del món ric. En algun moment crec que tothom experimentem aquesta intranquil·litat i desànim que ens deixa en un estat lamentable i que intentem posar-hi remei anestesiant-nos amb el primer que ens és més accessible; moltes vegades la melodia d’una cançó ens serveix, d’altres la companyia d’algú, un guia, les drogues, l’alcohol, etc.., i, així, ens convertim en depenents de coses exteriors i per tant de coses que no duren i que la majoria de vegades perpetuen aquest estat d’intranquil·litatbutterfly-girl-hd-wallpaper

No és que jo tingui la panacea que ho pugui solucionar tot. Només vull expressar una cosa: quan m’he pogut alliberar de la major part de la intranquil·litat que, com la majoria, m’aclaparava, ha estat en el moment que m’he plantat en un crit interior, “-S’ha acabat! No vull sentir-me més així! A partir d’aquest moment canvio el rumb de la meva vida que m’ha dut fins el punt on sóc-“  I… a partir de llavors, vaig anar trobant-me amb situacions i oportunitats d’explorar àmbits que inconscientment havia vetat. I és que de vegades nosaltres mateixos som els nostres pitjors enemics, els nostres propis carcellers, els nostres propis sabotejadors; hem oblidat que viure és viure i descobrir. I…, el més gran descobriment que podríem fer és saber realment quí som de veritat. Al nostre interior hi ha la resposta a tot i també la força per canviar el rumb.


People while we live, eat, move and get pleasure for short periods of time, we feel that the uneasiness does not just go away.

We do not become happy despite having everything in terms of material means. There is even the fear of an uncertain future; not knowing how it will continue, and fear of losing what we have now in spite of being able to enjoy this unconscious poor way. But the greater uncertainty that does not allow to be happy, in spite of enjoying everything.., is what causes the feeling empty, to feel that nothing I can do fills me up.

Deepening this in my interior, I look for the main cause of this discouragement that is being experienced almost worldwide in each human being; above all, of the rich world. At some point I think we all experience this restlessness and discouragement that leaves us in a sorry state and that we try to remedy by anesthetizing us with the first thing that is most accessible to us; many times the melody of a song serves us, others the company of someone, a guide, drugs, alcohol, etc.., and, thus we become dependent on external things and therefore things that do not last and that the Most Cambiar rumbo de vidatimes they perpetuate this state of unrest.

It is not that I have the panacea that can solve everything. I just want to express something: when I have been able to free myself from most of the uneasiness that overwhelms me, it was at the moment that I stood in an inner cry, “It’s over! I do not want to feel that way From now on, I change the direction of my life that has taken me to the point where I am- ” And… from then on, I found myself with situations and opportunities to explore areas that I had unconsciously vetoed. And it is that sometimes we are our own worst enemies, our own jailers, our own saboteurs; we have forgotten that living is living and discovering. And.., the biggest discovery we could make is to really know who we really are. In our interior there is the answer to everything and also the strength to change the course.


Las personas mientras vivimos, comemos, avanzamos y obtenemos placer por cortos espacios de tiempo, sentimos que la intranquilidad no acaba de irse.

No llegamos a ser felices a pesar de tenerlo todo en cuanto a medios materiales. Incluso existe el miedo de un futuro incierto; no saber cómo continuará, y miedo de perder lo que ahora se tiene a pesar que se pueda disfrutar de esta pobre manera inconsciente. Pero la incertidumbre mayor que no deja ser feliz, a pesar de disfrutar de todo.., es la que causa el sentirse vacío, sentir que nada de lo que pueda hacer me llene.

Profundizando en esto en mi interior, busco la causa principal de este desánimo que se está experimentando casi a nivel mundial en cada ser humano; sobre todo, del mundo rico. En algún momento creo que todos experimentamos esta intranquilidad y desánimo que nos deja en un estado lamentable y que intentamos remediarlo anestesiándonos con lo primero que nos es más accesible; muchas veces la melodía de una canción nos sirve, otros la compañía de alguien, un guía, las drogas, el alcohol, etc.., y, así nos convertimos en dependientes de cosas exteriores y por tanto de cosas que no duran y que la mayoría de veces perpetúan este estado de intranquilidad.lwEI43

No es que yo tenga la panacea que pueda solucionar todo. Sólo quiero expresar algo: cuando me he podido liberar de la mayor parte de la intranquilidad que, como a la mayoría, me abruma, ha sido en el momento que me he plantado en un grito interior, “-Se acabó! No quiero sentirme así nunca más! A partir de este momento cambio el rumbo de mi vida que me ha llevado hasta el punto que me encuentro- ” Y… a partir de entonces, fui encontrándome con situaciones y oportunidades de explorar ámbitos que inconscientemente había vetado. Y es que a veces nosotros mismos somos nuestros peores enemigos, nuestros propios carceleros, nuestros propios saboteadores; hemos olvidado que vivir es vivir y descubrir. Y.., el mayor descubrimiento que podríamos hacer es saber realmente quiénes somos de verdad. En nuestro interior está la respuesta a todo y también la fuerza para cambiar el rumbo.



qui sóc mini



 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: