lumminiscències

La contínua búsqueda de una misma

No sóc digne..//I am not worthy..//No soy digno..

mano-que-busca-a-dios-fondo

El sol pensament de ser indigne d’acostar-se a l’Ésser més pur, és una modèstia que no li agrada gens a Ell.

No diríem el mateix quan anem al metge. No diríem pas: -sóc indigne d’acostar-me a aquella eminència que ha estudiat per guarir a quí es posa malalt-, oi? Com ens curaríem si no hi anéssim?

Hem de treure’ns aquesta falsa modèstia incorporada del pensament devocional. Ara tots som així, indignes.., com doncs ens podríem transformar si no ens acostéssim a Qui té la facultat de canviar el nostre estat? Acostem-lo al nostre cor, al nostre intel·lecte, al nostre ésser. Déu ja no està absent. Només amb aquesta proximitat és possible la transformació gradual i constant.


The only thought of being unworthy of approaching the purest Being is a modesty that He does not like at all.

We would not say the same when we go to the doctor. We would not say at all: -I am unworthy of approaching that eminence who has studied to cure those who get sick, right? How would we heal if we did not go there?

We must take us away this false built-in modesty from devotional thought. Now we are all like that, unworthy …, how could we transform ourselves if we do not approach Who has the power to change our state? Let’s approach Him at our heart, at our intellect, at our being. God is no longer absent. Only with this proximity is gradual and constant transformation possible.


El solo pensamiento de ser indigno de acercarse al Ser más puro, es una modestia que no le gusta nada a Él.

No diríamos lo mismo cuando vamos al médico. No diríamos en absoluto: -soy indigno de acercarme a aquella eminencia que ha estudiado para curar a quien se pone enfermo, ¿verdad? ¿Cómo nos curaríamos si no fuéramos allí?

Debemos quitarnos esta falsa modestia incorporada del pensamiento devocional. Ahora todos somos así, indignos .., ¿cómo pues nos podríamos transformar si no nos acercáramos a Quien tiene la facultad de cambiar nuestro estado? Acerquémosle a nuestro corazón, a nuestro intelecto, a nuestro ser. Dios ya no está ausente. Sólo con esta proximidad es posible la transformación gradual y constante.

qui-soc-minimini



 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: