lumminiscències

La contínua búsqueda de una misma

Verborrea//Verbiage//Verborrea.

14673698776700

El cansament de la ment fa estralls en l’ànima.

ESLÒGAN 18/5/19:  *Pera a aturar el malbaratament, poseu un interruptor de determinació als vostres llavis.*

Com arribem al desgast de la ment? Doncs, entre altres coses.., amb la verborrea. Quan s’ha deixat anar aquesta compulsió dialèctica, és molt fàcil quedar-se totalment buit per dins. També és fàcil començar a dir tonteries que no aporten res d’interessant, negativitat o acudits irreverents, crítica, etc. També possiblement cansarem als que tenim al nostre voltant i al final desconnectaran de nosaltres, mentre seguim xerrant sols, com cotorres. Això es percep, i la decepció de no sentir-se escoltat crea animadversió. El botó per aturar els llavis el premem quan ens adonem de tot això, però ja és massa tard, ja hem fet que s’allunyessin de nosaltres. S’ha d’avançar el temps de l’alarma perquè l’interruptor s’accioni molt més abans.

The weariness of the mind wreaks havoc on the soul.

verbiage

SLOGAN 5/18/19:   *In order to stop wastage, put a button of determination on your lips.*

How do we get to the wear of the mind? Well, among other things.., with the verbiage. When this dialectical compulsion has been unleashed, it is very easy end up totally empty inside. It is also easy to start saying nonsense that does not bring anything interesting, negativity or irreverent jokes, criticism, etc. We will also possibly tire those around us and in the end they will disconnect from us, while we continue chatting alone, like parrots. This is perceived, and the disappointment of not feeling heard creates animosity. The button to stop the lips, we press when we realize all this, but it is too late, we have already made them move away from us. The alarm time must be advanced so that the switch is activated much earlier.

El cansancio de la mente hace estragos en el alma.

verborrea

ESLOGAN 18/5/19: * Para parar el desperdicio, poned un interruptor de determinación en vuestros labios*

¿Como llegamos al desgaste de la mente? Pues, entre otras cosas.., con la verborrea. Cuando se ha desatado esta compulsión dialéctica, es muy fácil quedarse totalmente vacío por dentro. También es fácil empezar a decir tonterías que no aportan nada interesante, negatividad o chistes irreverentes, crítica, etc. También posiblemente cansaremos a los que tenemos a nuestro alrededor y al final desconectarán de nosotros, mientras seguimos charlando solos, como cotorras. Esto se percibe, y la decepción de no sentirse escuchado crea animadversión. El botón para detener los labios lo pulsamos cuando nos damos cuenta de todo esto, pero ya es demasiado tarde, ya hemos hecho que se alejaran de nosotros. Se debe avanzar el tiempo de la alarma para que el interruptor se accione mucho antes.

qui-soc minimini



 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: