lumminiscències

La contínua búsqueda de una misma

Jo i la matèria//Me and the matter//Yo y la materia.

73197-science-The_Big_Bang_Theory-atoms

Jo i la matèria

Ni el temps ni l’espai signifiquen res per a l’ànima. La matèria té límits, l’ànima els trenca tots; d’això ens en fem conscients quan anem en meditació; el cos es queda allà, assegut, quiet, i l’esperit pot anar en un segon, fins i tot més enllà de l’univers.

 La meditació no és tan sols un sistema de poder relaxar-nos, d’estabilitzar la ment, sinó que és una forma molt eficaç de des-identificar-se de la matèria, i per tant, de ser conscient del verdader significat de : ésser-humà; un tàndem excel·lent, una simbiosi meravellosa entre vehicle i conductor, sabent que quan el conductor entra en el vehicle, no es transforma en el vehicle.

Igual com en la pràctica rutinària tampoc quan jo em fico dins del cotxe no em penso pas que sóc el cotxe. Encara que, algunes vegades potser hagi passat que hi hagi certa identificació, certa possessió estranya que ens transforma, i estant en ruta podéssim tenir reaccions d’una certa violència (a causa d’altres conductors, etc.), que ens deixin sorpresos a nosaltres mateixos, per no ser una manera de fer normal de la nostra personalitat. Us ha passat? És com si el cotxe ens posseís.

Doncs això mateix ens passa amb el nostre propi cos, ens posseeix i ja no ens adonem, a força d’estar-hi durant tota la vida, que som el conductor del cos, i que tenim una personalitat que res té a veure amb ell. Per això és pel que serveix la practica meditativa, trenquem la possessió que exerceix el cos sobre l’ànima i ens fem conscients de la nostra pròpia essència, la nostra verdadera personalitat.

Me and the matter

imagen-con-espacios

Neither time nor space mean anything to the soul. Matter has limits, the soul breaks them all; of it we become conscious when we go in meditation; the body stays there, sitting, still, and the spirit can go, in a second, even beyond the universe.

Meditation is not only a system of being able to relax, to stabilize the mind, but it is a very effective way of disidentifying ourselves from matter, and therefore, being aware of the true meaning of: being -human; an excellent tandem, a wonderful symbiosis between vehicle and driver, knowing that when the driver enters the vehicle, it is not transformed into the vehicle.

As in routine practice, either, when I get inside the car I do not think I’m the car. Although, sometimes it may have happened that there is some identification, some strange possession that transforms us, and being en route we could have reactions of a certain violence (because of other drivers, etc.) that leave us surprised ourselves, for not being a normal way of making of our personality. Has it happened to you? It’s as if the car possessed us.

Well that same thing happens to us with our own body, it possesses us and we no longer realize, for the reason that being in it throughout life, that we are the driver of the body, and that we have a personality that has nothing related with it. This is why meditative practice is useful, we break the possession exercised by the body on the soul and we become aware of our own essence, our true personality.

Yo y la materia

mzynyyaz1cgqvoqolj7a

Ni el tiempo ni el espacio significan nada para el alma. La materia tiene límites, el alma los rompe todos; de ello nos hacemos conscientes cuando vamos en meditación; el cuerpo se queda allí, sentado, quieto, y el espíritu puede ir, en un segundo, incluso más allá del universo.

La meditación no es sólo un sistema de poder relajarnos, de estabilizar la mente, sino que es una forma muy eficaz de des-identificarse de la materia, y por tanto, ser consciente del verdadero significado de: ser -humano; un tándem excelente, una simbiosis maravillosa entre vehículo y conductor, sabiendo que, cuando el conductor entra en el vehículo, no se transforma en el vehículo.

Al igual que en la práctica rutinaria tampoco cuando yo me meto dentro del coche no pienso que soy el coche. Aunque, algunas veces quizá haya pasado que haya cierta identificación, cierta posesión extraña que nos transforma, y ​​estando en ruta pudiéramos tener reacciones de una cierta violencia (a causa de otros conductores, etc.) que nos dejen sorprendidos a nosotros mismos, por no ser una manera de hacer normal de nuestra personalidad. ¿Os ha sucedido? Es como si el coche nos poseyera.

Pues eso mismo nos pasa con nuestro propio cuerpo, nos posee y ya no nos damos cuenta, a base de estar en él durante toda la vida, que somos el conductor del cuerpo, y que tenemos una personalidad que nada tiene que ver con él. Por eso es por lo que sirve la práctica meditativa, rompemos la posesión que ejerce el cuerpo sobre el alma y nos hacemos conscientes de nuestra propia esencia, nuestra verdadera personalidad.

qui-soc minimini



 

%d bloggers like this: