lumminiscències

La contínua búsqueda de una misma

2:47 a.m.

 

64658491_10214327251030326_780228775513161728_o

Tot allò que ens succeeixi en la vida, ha de tenir un significat per força; res no és perquè sí.

Mentre escric aquestes línies m’estic preguntant el perquè son les 2:47 de la matinada i encara no que pogut aclucar els ulls. El cos està cansat, això sembla, doncs un badall s’ha projectat als meus llavis, però jo, qui és dins aquest cos.., està renunciant sense cap mena d’esforç a desenganxar-se d’ell com cada nit, i volar ben lluny i despertar de bon matí amb les energies renovades.

Sí! Demà la ment estarà una mica espessa segurament; no és que vulgui projectar ara com serà el dia.., però intueixo (com altres vegades ha passat) quina mena d’estat experimentaré, jo, l’ànima, en un cos que no ha descansat de mi. Res no passa perquè sí.., com deia; prendre cafè no és el costum i menys a partir de les 17 h. en la meva dieta personal, però ho he fet.., i aquí estem.., intentant trobar el sentit de tot plegat.

Havia programat que demà seria un dia molt actiu. Volia anar a caminar per la sorra de la platja. Volia contemplar les onades, el vent, l’ambient terrós que han pronosticat els de la “méteo”, fotografiar detalls imperceptibles, extraure poesia de la sorra i l’aigua, art de les puntes de coixí de la bromera del mar que dibuixa tot arribant als meus peus.., gavines planejant a contra vent cercant estrats invisibles que les impel·leixin sense esforç… Malgrat tot estic feliç.

Ja està essent un dia especial i encara no ha sortit pas el sol. Diuen que el dia de Sant Joan és un dia molt especial, que la nit és molt curta i per tant.., el dia és molt llarg. I tant!, tot i que estic ja en demà, la ment encara és en ahir; si no hi ha el parèntesi del son.., no hi ha canvi, no hi ha salt al dia següent. Però.., malgrat tot, estic feliç! Podem fer tots els plans que vulguem.., que si no és al guió de la vida, no els acomplirem. Demà.., o avui.., tant li fa a l’ànima, el meu temps és etern. El cafè ha estat l’escull, o potser ha sigut la tinta d’aquestes lletres, o, el factòtum del destí de demà.

2:47 a.m.

65311303_10215106521279470_2469991801658802176_o

Everything that happens to us in life must have a meaning by force; nothing happens for nothing.

As I write these lines I am wondering why it is 2:47 in the morning and still not that I could close my eyes. The body is tired, it seems, because a yawn has been projected on my lips, but I, who is inside this body .., is giving up without any effort to detach from him as every night, and fly far away and wake up from early morning with renewed energies.

Yes! Tomorrow the mind will be somewhat cloudy surely; it is not that I want to project now how the day will be .., but I intuit (as it has happened before) what kind of state I will experience, I, the soul, in a body that has not rested from me. Nothing happens for nothing .., as I said; Drinking coffee is not the custom and less after 5:00 p.m. in my personal diet, but I’ve done it …, and here we are …, trying to find the meaning of everything.

He had programmed that tomorrow would be a very active day. I wanted to go for a walk in the sand on the beach. I wanted to contemplate the waves, the wind, the muddy atmosphere predicted by the “méteo”, photograph imperceptible details, extract poetry from the sand and water, lace art of the sea foam that draws just reaching my feet. ., seagulls planning against the wind looking for invisible strata that impel them without effort … In spite of everything I am happy.

It is already a special day and not even the sun has even come out. They say that the day of San Juan is a very special day, that the night is very short and therefore .., the day is very long. And so much! although I am already in tomorrow, the mind is still in yesterday; if there is no parenthesis of the dream …, there is no change, there is no jump the next day. But …, in spite of everything, I’m happy! We can make all the plans that we want .., that if it is not in the script of life, we will not fulfill them. Tomorrow .., or today .., it gives so much to the soul, my time is eternal. Coffee has been the stumbling block, or perhaps it has been the ink of these letters, or, the factotum of tomorrow’s destiny.

2:47 a.m.

65294153_2074132569554360_8859971843168141312_o

Todo lo que nos suceda en la vida, debe tener un significado por fuerza; nada es porque sí.

Mientras escribo estas líneas me estoy preguntando el porqué son las 2:47 de la madrugada y todavía no que podido cerrar los ojos. El cuerpo está cansado, eso parece, pues un bostezo se ha proyectado en mis labios, pero yo, quién está dentro de este cuerpo.., está renunciando sin ningún esfuerzo a despegarse de él como cada noche, y volar bien lejos y despertar de madrugada con las energías renovadas.

¡Sí! Mañana la mente estará algo espesa seguramente; no es que quiera proyectar ahora cómo será el día.., pero intuyo (como otras veces ha pasado) qué tipo de estado experimentaré, yo, el alma, en un cuerpo que no ha descansado de mí. Nada pasa porque sí.., como decía; tomar café no es la costumbre y menos a partir de las 17 h. en mi dieta personal, pero lo he hecho.., y aquí estamos.., intentando encontrar el sentido de todo.

Había programado que mañana sería un día muy activo. Quería ir a caminar por la arena de la playa. Quería contemplar las olas, el viento, el ambiente terroso que han pronosticado los de la “méteo”, fotografiar detalles imperceptibles, extraer poesía de la arena y el agua, arte de encaje de la espuma del mar que dibuja justo llegando a mis pies.., gaviotas planeando a contra viento buscando estratos invisibles que las impelen sin esfuerzo… A pesar de todo estoy feliz.

Ya está siendo un día especial y aún no ha salido ni siquiera el sol. Dicen que el día de San Juan es un día muy especial, que la noche es muy corta y por ende.., el día es muy largo. ¡Y tanto!, aunque estoy ya en mañana, la mente todavía está en ayer; si no existe el paréntesis del sueño.., no hay cambio, no hay salto al día siguiente. Pero.., ¡a pesar de todo, estoy feliz! Podemos hacer todos los planes que queramos.., que si no está en el guión de la vida, no los cumpliremos. Mañana.., o hoy.., tanto le da al alma, mi tiempo es eterno. El café ha sido el escollo, o quizás ha sido la tinta de estas letras, o, el factótum del destino de mañana.

qui-soc minimini



 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: