lumminiscències

La contínua búsqueda de una misma

Com caragols a l’olla//Like snails in the pot//Como caracoles en la olla.

(Els éssers humans mengem coses ben estranyes)

recetas-de-caracol-cocinarlos

Els pobres caragols.., quan la gent que els cuina els col·loca a l’olla amb aigua freda, a mida que es va escalfant l’aigua no s’adonen que els estan cuinant; només fan que sortir de les seves closques confiats, i mentre tant, la temperatura va augmentant fins quedar-se cuits. En això hi veig una semblança amb el que ens succeeix a nosaltres, els éssers humans.

Anem passant per la vida confiats en que fem el que és correcte; ens anem fixant amb els altres que fan coses que no ens semblen correctes i no ens adonem que estem ficats en la mateixa “olla” que ells, i que ens anem acostumant a que “s’escalfi” l’ambient del comportament, fins que, allò que ens desagradava d’ells, ho justifiquem, i és així com tots plegats quedem “cuinats” per l’aigua de la tolerància de la violència, del desamor, de la indiferència, de la manca de valors, de l’avarícia.., i, arriba un moment en que “l’aigua” és tan calenta que ja no podem tornar el temps enrrere, doncs tot ha anat massa lluny.

Si més no, a diferència dels pobres caragols.., si ens adonem què està passant al nostre interior, podem “trepar per l’olla” i salvar-nos de coure’ns en aquell ambient i en la nostra pròpia salsa; però cal adonar-se’n i fer l’esforç de rectificar i no justificar els actes dels altres ni els nostres mateixos. Cal honestedat i entendre que la pau i la bona convivència ha de raure primer al nostre interior.

Like snails in the pot

caracoles-para-comer-cocina-española-118619932

(Human beings eat very strange things)

Poor snails.., when the people who cook them put them in the pot with cold water, as the water warms they do not realize they are cooking them; they only leave their shells unsuspecting, and meanwhile, the temperature increases until they are cooked. In this I see a resemblance to what happens to us, human beings.

We go through life confident that we do the right thing; we are fixing ourselves with the others who do things that do not seem right and we do not realize that we are in the same “pot” as them, and that, we are getting habituated to that “warm up” the environment of behavior, until , what we disliked about them, we justify, and this is how we are all together “cooked” by the water of tolerance of violence, of indifference, of lack of values, of greed.., and, there comes a time when “the water” is so hot that we can not go back in time, because everything has gone too far.

At least, unlike the poor snails.., if we realize what is happening inside us, we can “climb the pot” and save ourselves from cooking us in that environment and in our own sauce; but we must realize and make the effort to rectify and not justify the acts of others or ourselves. Honesty is needed and we must understand that peace and good coexistence must first lie within us.

Como caracoles en la olla

img_como_limpiar_y_cocinar_caracoles_15284_600

(Los seres humanos comemos cosas muy extrañas)

Los pobres caracoles.., cuando la gente que los cocina los coloca en la olla con agua fría, a medida que se va calentando el agua no se dan cuenta que los están cocinando; sólo van saliendo de sus conchas confiados, y mientras tanto, la temperatura va aumentando hasta quedarse cocidos. En esto veo un parecido con lo que nos sucede a nosotros, los seres humanos.

Vamos pasando por la vida confiados en que hacemos lo correcto; nos vamos fijando con los otros que hacen cosas que no nos parecen correctas y no nos damos cuenta de que estamos metidos en la misma “olla” que ellos, y que nos vamos acostumbrando a que “se caliente” el ambiente del comportamiento, hasta que , lo que nos disgustaba de ellos, lo justificamos, y es así como todos juntos quedamos “cocinados” por el agua de la tolerancia de la violencia, del desamor, de la indiferencia, de la falta de valores, de la avaricia.., y, llega un momento en que “el agua” está tan caliente que ya no podemos volver el tiempo atrás, pues todo ha ido demasiado lejos.

Al menos, a diferencia de los pobres caracoles.., si nos damos cuenta qué está pasando en nuestro interior, podemos “trepar por la olla” y salvarnos de cocernos en ese ambiente y en nuestra propia salsa; pero hay darse cuenta y hacer el esfuerzo de rectificar y no justificar los actos de los demás ni los nuestros mismos. Se necesita honestidad y entender que la paz y la buena convivencia debe radicar primero en nuestro interior.

qui-soc minimini



 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: