lumminiscències

La contínua búsqueda de una misma

Ítaca-El destí de la humanitat.

Moltes vegades les caçons sorgeixen d’Inspiracions insospitadament Divines.

leo-1566323391496

Ítaca
Lluís Llach

I
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
Has de pregar que el camí sigui llarg,
Ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
Que siguin moltes les matinades
Que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
I vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Itaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
Que siguis vell quan fondegis l’illa,
Ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
Sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t’ha donat el bell viatge,
Sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
T’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
Sabràs el que volen dir les Itaques.
II
Més lluny, heu d’anar més lluny
Dels arbres caiguts que ara us empresonen,
I quan els haureu guanyat
Tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
Més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
Torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
Més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
III
Bon viatge per als guerrers
Que al seu poble són fidels,
Afavoreixi el Déu dels vents
El velam del seu vaixell,
I malgrat llur vell combat
Tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
Plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
Si al seu poble són fidels,
El velam del seu vaixell
Afavoreixi el Déu dels vents,
I malgrat llur vell combat
L’amor ompli el seu cos generós,
Trobin els camins dels vells anhels,
Plens de ventures, plens de coneixences.

Font: Musixmatch
Compositors: Lluis Llach / Kavafis

Ítaca
El destí de la humanitat

*Ítaca és la metàfora de la destinació que perseguim quan iniciem el despertar espiritual; de fet, el camí és llarg i tan ple d’aventures, com preconitza Llach, en aquesta cançó tan sortida del més recòndit de la humanitat. És llarg i ple de sorpreses i sens dubte s’hi ha d’arribar quan s’emprèn el camí després d’uns quants anys, doncs ens hem d’omplir de totes les riqueses que empoderaran l’ànima. Que siguin moltes les matinades, meditant de matinada els ulls se’n obren a nous destins que ignoràvem. Ens diu Llach que sense l’esperonament d’aquest viatge, ni ens hauríem plantejat sortir, però, del nostre espai de confort.

**Ens empresonen els costums, els patrons de conducta, els aprenentatges socials. En la cançó hi ha l’advertiment que així que s’ha iniciat el camí, om no s’ha d’aturar mai, doncs un nou present s’obrirà al nostre horitzó, el demà que ja s’acosta, el nou cicle del món que ja és a prop, les noves sendes que emprendrà la humanitat renovada.

***Som guerrers incògnits lluitant al nostre mar interior en el vaixell de la veritat que mai s’enfonsarà, doncs quan sabem d’on ve el “vent” que ens guia, el coneixement de Déu, decantarem les veles en la seva direcció, malgrat els combats amb les onades i amb els vells enemics que ens han fet enfonsar-nos durant mig cicle, podrem trontollar però mai sucumbir. Ara, sent fidels al nou camí emprès, assolirem l’amor pur que hem perdut durant tant de temps els humans.

Despertar espiritual
amb Raja Ioga

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: