lumminiscències

La contínua búsqueda de una misma

Només ens separa un segon//It only separates us a second//Sólo nos separa un segundo.

On ets Pare que avui no et trobo? He oblidat com buscar-Te. He estat perduda entre els pensaments d’aquests excepcionals dies en que el món sencer dels humans ha quedat aturat per una ínfima porció d’ADN, que ni tan sols és cap ésser viu, altrament dit virus. Hi he estat inconscientment absorta cinquanta minuts durant la matinada, però, de cop i volta recordo que Ets en el silenci, entre pensament i pensament. De vegades ens dius que en un segon n’hi ha prou per poder volar, i, així ha estat; al final T’he trobat; al final m’he fet conscient de Tu. Oblidava que és una qüestió de concentració, que només ens separa un segon de distància, que és només un Dibujosentiment que mai hem d’oblidar malgrat qualsevol circumstància: estimar.

It only separates us a second

Where are you Father that I can’t find you today? I have forgotten how to search for you. I have been lost among the thoughts of these exceptional days when the entire world of humans has been stopped by a tiny bit of DNA, which is not even a living being, also called a virus. I have been unconsciously absorbed in this, fifty minutes during at the dawn, but suddenly I remember that You are in the silence, between thought and thought. Sometimes you tell us that a second is enough to be able to fly, and, so it has been; in the end I have found You; in the end I have become aware You. I forgot that it is a matter of concentration, that it only separates us a second of distance, that it is only a feeling that we should never forget despite any circumstance: to love.

Sólo nos separa un segundo

¿Donde estas Padre que hoy no Te encuentro? He olvidado cómo buscarte. He estado perdida entre los pensamientos de estos excepcionales días en que el mundo entero de los humanos se ha detenido por una ínfima porción de ADN, que ni siquiera es un ser vivo, también llamado virus. He estado inconscientemente absorta cincuenta minutos durante la madrugada, pero, de repente recuerdo que Estás en el silencio, entre pensamiento y pensamiento. A veces nos dices que un segundo basta para poder volar, y, así ha sido; al final Te he encontrado; al final me he hecho consciente de Ti. Olvidaba que es una cuestión de concentración, que sólo nos separa un segundo de distancia, que es sólo un sentimiento que nunca debemos olvidar a pesar de cualquier circunstancia: amar.

qui-soc minimini



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: