lumminiscències

La contínua búsqueda de una misma

Prendre consciència//Become aware//Tomar conciencia.

outbreak-4883464_1920

Comparteixo els sentiments impresos en aquesta reflexió i estendard per a la humanitat, pels éssers-humans, compostos de cos i ànima imperible.

Hi ha alguna cosa que no “quadra” en tot el que passa ara al món. Des que va començar aquesta altra realitat que ens ha deixat paralitzats, sorpresos i corpresos, sempre m’ha donat la sensació de irrealitat, de “cosa” engrandida, emfatitzada. Des d’un principi he intentat comprendre les decisions i les no decisions dels governs navegant entre l’economia, la “guerra” de quí guanya i quí perd, la negació de les morts i la inatenció d’altres malalties que la gent s’han passat a casa i quan ja no poden més arriben massa tard a les UCI’s, tant per por de contagi com per por de no ser atesos com cal. Vaig arribar a la conclusió que els governs posaven a prova els seus recursos, materials, sanitaris, autoritats, i resposta de la gent. I vaig prendre la decisió de recolzar les crides del govern a tancar-nos a casa per pura solidaritat. Però ara m’assetja una preocupació; I és que tot plegat ja dura massa i temo que la gent que fins ara han fet pinya i s’han solidaritzat.., comencin a pujar-los la mosca al nas. Ja hi ha gent que li manquen els diners, la temprança, la paciència… Que passarà quan es trenqui el confinament per part de la gent sense permís dels governs? Sortiran els exèrcits? Es trauran les màscares subtils? Veurem. Veurem.


I share the sentiments printed in this reflection and banner for humanity, human beings, made up of an body and imperishable soul.

There is something that does not “fit” in everything that happens now in the world. Since this other reality began that has left us paralyzed, surprised and captivated, it has always given me the feeling of unreality, of an enlarged, emphasized “thing”. From the beginning I have tried to understand the decisions and non-decisions of governments navigating between the economy, the “war” of who wins and who loses, the denial of deaths and the neglect of other diseases that people have passed at home and when they can no longer more, they come to the ICU’s too late, both for fear of contagion and for fear of not being properly cared for. I concluded that governments were testing their resources, materials, health, authorities, and people’s response. And I made the decision to support the government’s calls to lock ourselves up at home out of pure solidarity. But now I was plagued by concern; and it is that all this lasts too long and I am afraid that the people who until now have closed ranks and have shown solidarity.., begin to distrust. There are already people who lack money, temperance, patience… What will happen when the confinement is broken by the people without permission from the governments? Will the armies come out? Will subtle masks be removed? We will see. We will see.


Comparto los sentimientos impresos en esta reflexión y estandarte para la humanidad, los seres-humanos, compuestos de cuerpo y alma imperecedera.

Hay algo que no “cuadra” en todo lo que ocurre ahora en el mundo. Desde que comenzó esta otra realidad que nos ha dejado paralizados, sorprendidos y cautivados, siempre me ha dado la sensación de irrealidad, de “cosa” agrandada, enfatizada. Desde un principio he intentado comprender las decisiones y las no decisiones de los gobiernos navegando entre la economía, la “guerra” de quién gana y quién pierde, la negación de las muertes y la inatención de otras enfermedades que la gente se han pasado en casa y cuando ya no pueden más llegan demasiado tarde a las UCI’s, tanto por miedo al contagio como por miedo a no ser atendidos como es debido. Llegué a la conclusión de que los gobiernos ponían a prueba sus recursos, materiales, sanitarios, autoridades, y respuesta de la gente. Y tomé la decisión de apoyar las llamadas del gobierno a encerrarnos en casa por pura solidaridad. Pero ahora me asediaba una preocupación; y es que todo ello ya dura demasiado y temo que la gente que hasta ahora han cerrado filas y se han solidarizado.., empiecen a subirles la mosca en la nariz. Ya hay gente que le faltan el dinero, la templanza, la paciencia… ¿Que pasará cuando se rompa el confinamiento por parte de la gente sin permiso de los gobiernos? ¿Saldrán los ejércitos? ¿Se quitarán las máscaras sutiles? Veremos. Veremos.



Camí Endins

Foto de Laia de Ahumada

Des del confinament forçós intento fer un recés lliure –com diu en Xavier Melloni. Això em permet tenir la calma i el distanciament suficient per recollir, acollir i discernir allò que m’arriba.

Escolto i entenc les qui, a primera línia, viuen l’angoixa de la gent que tenen al davant, malalts o a punt d’emmalaltir. Entenc com es troben, darrere les seves màscares, obsessionades pels estralls que ocasiona un virus diminut. Entenc que dins d’un vestit armadura que no deixa transpirar ni contactar, l’ànima s’assequi i entri en una letargia que la somogui, perquè no està feta per clandestinitats.

Entenc que els pagesos visquin sense màscares i sense por, perquè la natura i els animals amb qui conviuen, tenen més integrada la vida i la mort que no pas els humans. Se senten lliures, malgrat els esforços per oprimir-los, perquè saben que són imprescindibles, i això…

View original post 451 more words

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

<span>%d</span> bloggers like this: