lumminiscències

La contínua búsqueda de una misma

Fills del paradís//Sons of paradise//Hijos del paraíso.

Fills del paradís39122477--624x483Segurament no hagués tingut fills si no me’n hagués anat a viure a les muntanyes.., perquè la vida compartint els sons, les olors, les vicissituds de la natura, connecten amb un record ancestral gairebé desapercebut de la antiga pertinença dels humans a un món completament pur.

PUNTS 21/5/20: * Voleu tenir fills que visquin al paradís. *

Ara, cada vegada veig més difícil tenir, criar i mantenir fills en aquest món cada cop més infernal. Ja fa 35 anys que vaig tenir el primer fill, i després de dos anys i vuit mesos va néixer l’altre; però va estar així perquè vaig marxar de l’entorn metropolità per anar a viure a un lloc on, quan hi vaig arribar, el cor es va esbatanar i els pulmons es van eixamplar omplint-se de totes les fragàncies i foragitant les penoses olors de resclosit de tant anys a la ciutat. I sense ni poder-ho evitar, una frase va sorgir dels llavis: “ara sí, aquí sí!”. Perquè la ment va mostrar-me una imatge idíl·lica de nens petits feliços jugant entre els matolls de serpol, bàlec, mirtils, maduixeres i piuladisses d’ocells desconeguts.
No crec que sigui la única que hagi tingut el desig de tenir fills en un altra mena de món, un món hospitalari, amable, rialler, generós.., exactament com ha de ser el món que hem de transformar primer dins la nostra ment, canviant d’hàbits perniciosos per a la humanitat, pels animals, per les plantes, per la natura, pel planeta. Aquest l’hem anomenat Paradís, i no és pas una fal·làcia, serà una realitat, doncs si l’hem pogut imaginar és que en algun moment ha existit. Déu ens diu que vivim en un cicle de 5000 anys que en acabar torna a començar i que ara és a punt de tornar-ho a fer, i que per això ens hem d’alinear amb la puresa d’aquest futur món ara i aquí.

Sons of paradise48Surely I would not have had children if I had not gone to live in the mountains.., because life sharing the sounds, smells, vicissitudes of nature, connect with an almost unnoticed ancestral memory of the ancient belonging of humans to a completely pure world.

POINTS 05/21/20: * You wish to have children who live in paradise.*

Now, I find it increasingly difficult to have, raise and support children in this increasingly hellish world. It was 35 years ago that I had the first child, and after two years and eight months the other was born; but it was so because I left the metropolitan environment to go live in a place where, when I arrived, my heart opened wide and my lungs widened, filling themselves with all the fragrances and chasing away the painful stale odors of so many years in the city. And without being able to avoid it, a phrase came from the lips: “now yes, here yes!”. Because the mind showed me an idyllic image of happy little children playing among the bushes of broom, thyme, , blueberries, strawberries and the chirping of unknown birds.
I do not think I am the only one who has had the desire to have children in another type of world, a hospitable, kind, smiling, generous world, exactly as it should be the world that we have to transform first in our minds, changing the habits harmful to humanity, to animals, to plants, to nature, to the planet. We have called at this, Paradise, and it is not a fallacy, it will be a reality, because if we have been able to imagine it, it has existed at some point. God tells us that we live in a cycle of 5000 years that when it ends it begins again and that it is now about to do it again, and that is why we have to align ourselves with the purity of this future world here and now.

Hijos del paraísoa930da12f6128e4776b264e0a0bca543Seguramente no hubiera tenido hijos si no me hubiera ido a vivir a las montañas.., porque la vida compartiendo los sonidos, los olores, las vicisitudes de la naturaleza, conectan con un recuerdo ancestral casi desapercibido de la antigua pertenencia de los humanos a un mundo completamente puro.

PUNTOS 21/5/20: * Deseáis tener hijos que vivan en el paraíso. *

Ahora, cada vez veo más difícil tener, criar y mantener hijos en este mundo cada vez más infernal. Ya hace 35 años que tuve el primer hijo, y después de dos años y ocho meses nació el otro; pero fue así porque me fui del entorno metropolitano para ir a vivir a un lugar donde, cuando llegué, el corazón se abrió de par en par y los pulmones se ensancharon llenándose de todas las fragancias y ahuyentando los penosos olores de rancio de tanto años en la ciudad. Y sin ni poder evitarlo, una frase surgió de los labios: “¡ahora sí, aquí sí!”. Porque la mente me mostró una imagen idílica de niños pequeños felices jugando entre los matorrales de retama, tomillo, arándanos, fresas y piar de pájaros desconocidos.
No creo que sea la única que haya tenido el deseo de tener hijos en otro tipo de mundo, un mundo hospitalario, amable, risueño, generoso.., exactamente como debe ser el mundo que tenemos que transformar primero en nuestra mente, cambiando de hábitos perniciosos para la humanidad, para los animales, para las plantas, para la naturaleza, para el planeta. Este lo hemos llamado Paraíso, y no es una falacia, será una realidad, pues si la hemos podido imaginar es que en algún momento ha existido. Dios nos dice que vivimos en un ciclo de 5000 años que al terminar vuelve a empezar y que ahora está a punto de volverlo a hacer, y que por eso nos tenemos que alinear con la pureza de este futuro mundo aquí y ahora.

qui-soc minimini



 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: